Els contractes de lloguer signats a partir d'aquest dimecres estaran subjectes als canvis del nou decret. Entre ells, s'allarguen els contractes de lloguer, es posa límit a les garanties i els ajuntaments decidiran mesures fiscals.
Des d'aquest dimecres, propietaris i llogaters estan subjectes a la nova regulació del lloguer concebuda pel Ministeri de Foment per a alleujar les tensions de preu que experimenta el sector i l'escassetat d'oferta a "preus assequibles".
El pla de mesures urgents modifica diverses normes en matèria d'habitatge. Els canvis més significatius són l'ampliació de la durada dels contractes de lloguer, la indexació a l'IPC de les pujades de preus en el cas de "lloguers reduïts", el límit imposat a les garanties addicionals a la fiança i als pisos turístics, incentius i penalitzacions fiscals que podran introduir els ajuntaments ...
Lloguers més llargs
En els contractes signats des d'aquest dimecres, el període mínim de durada del lloguer passarà de tres a cinc anys, i a set si el propietari és una empresa. Això vol dir que l'inquilí podrà romandre al pis llogat fins a cinc anys amb el mateix contracte.
· Set anys si el propietari és una empresa. Si el propietari és una empresa, el termini de lloguer s'amplia a set anys. La mesura ha provocat crítiques entre empreses i fons d'inversió, en un moment en què estan invertint grans quantitats a Espanya. Consideren que es tracta d'una mesura discriminatòria i que crea un desequilibri entre el temps que pot romandre l'arrendatari (de cinc a set anys) i el termini de preavís abans d'anar-se'n (un mes).
Fins ara, el període màxim que podia romandre en l'habitatge arrendat eren tres anys sense haver de renovar contracte. Es tracta principalment d'un avantatge per als arrendataris, que podran estar més temps en un pis llogat sense necessitat de prorrogar el contracte, per la qual cosa no haurien de renegociar condicions com l'alça de preus, la revisió o indexació a algun índex -IPC, índex general de Competitivitat (IGC) ...- podrà ser pactada entre llogater i propietari. Si pacten una revisió, però no defineixen el mecanisme per actualitzar el preu, s'aplicarà l'IGC.
La idea, segons expliquen des de Foment, és donar més estabilitat a l'arrendatari, en un moment en què cada vegada hi ha més gent que es decanta pel lloguer. Sigui per qüestions de renda, lligades a l'estancament dels salaris en contrast amb els importants augments del valor de venda; o per preferència, en el cas de molts joves, la població de lloguer ja representa el 23% el 2017.
Excepcions. No serà necessari prorrogar el contracte si, passat el primer any de durada, el propietari li diu a l'inquilí que necessita l'habitatge per destinar-la a habitatge permanent per a ell o per als seus familiars, sempre que procedeixin a habitar-en els tres mesos següents a la extinció del contracte.
Fins a 600 euros no pujaran més de l'IPC
Una novetat no anunciada a l'esborrany publicat al Consell de Ministres, però que sí que va aparèixer ahir al text del BOE, és que els contractes de "renda reduïda" no podran tenir increments de preu superiors al de l'Índex de Preus de Consum. Segons expliquen des de Foment, l'actual pla estatal d'habitatge estableix com a habitatge de "renda reduïda" aquella el preu mensual no superi els 600 euros. Aquesta mesura, però, podria constituir un incentiu negatiu, ja que alguns arrendadors podrien decidir posar preus superiors als 600 euros per no haver de atenir-se a la limitació de preus de l'IPC.
Límit a les garanties
A les grans ciutats, on la demanda es multiplica i l'oferta escasseja, és habitual que les exigències per llogar un habitatge siguin elevades. El nou pla les limita a un màxim de dues mensualitats addicionals a la fiança. A més, en el cas d'empreses, queda prohibit imposar les despeses de contracte l'inquilí.
mesures fiscals
El Govern dóna via lliure als ajuntaments per establir incentius o càrregues fiscalesen el mercat de l'habitatge. Aquests, de fet, podran utilitzar el seu superàvit per promoure el seu parc d'habitatge públic.
Tenint en compte que no és el mateix la situació dels lloguers a Madrid que a Albacete, l'objectiu és que els consistoris comptin amb instruments i flexibilitat per actuar en funció de les necessitats del seu mercat.
Bonificacions. Els ajuntaments podran aplicar una bonificació de fins al 95% en la quota de l'IBI. La clau està en que només es beneficiaran d'aquest incentiu habitatges "amb lloguers a preu limitat". Aquesta bonificació, però, planteja dubtes, ja que, com explica Beatriz Toribio, directora d'Estudis de Fotocasa, "caldrà establir algun mecanisme perquè els ajuntaments puguin determinar què és preu limitat". Aquest instrument, segons Foment, és el que caldria per aplicar el control de preus.
La signatura d'un contracte de lloguer per a ús estable i permanent també podrà beneficiar-se de l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials.
Penalitzacions. Com a forma de penalització, els ajuntaments poden establir un recàrrec en l'Impost de Béns Immobles (IBI) en habitatges buits. Aquest recàrrec, que ja s'havia establert el 2002, podrà ser de fins a un 50% de la quota líquida de l'IBI.