Mai s'havien transmès a Espanya tants habitatges per donació o herència com durant l'any 2021. Segons l'INE, van anar 198.939 cases heretades i 25.062 donades en 2021, les *cmayores xifres més des que l'organisme va arrencar el recompte en el *aó 2008. “Evidentment, la pandèmia de la *Covid està darrere de les heretades, perquè la mortalitat es va acarnissar amb les persones majors, en gran manera amb un habitatge en propietat ja pagada. Com els actes relatius a les herències poden dur-se a terme durant un llarg període de temps, encara estem vivint molta activitat amb aquesta mena d'operacions”, indica Jesús *Duque, vicepresident d'Alfa Immobiliària. Respecte a les donacions, Duc atribueix l'alça a “la incertesa sobre el futur que ha deixat la pandèmia i que ha provocat que moltes persones adultes hagin decidit posar en ordre les seves propietats”. I al temor al fet que s'incrementi l'impost de successions i donacions en les comunitats on existeixen majors bonificacions. De gener a maig d'enguany, s'han realitzat 66.552 transmissions per herència i 9.370 per donació.
Malgrat els seus nivells rècord, les dues fórmules estan subjectes a uns certs tributs que a vegades es converteixen en massa onerosos. Per això, famílies amb estalvis folgats s'estan decantant per una altra via, que no és ni molt menys nova, però que ha guanyat força. En lloc de deixar l'habitatge habitual als fills (sigui en vida o una vegada morts), els pares donen diners per a ajudar en la compra. Fins i tot també perquè puguin llogar casa.
En els despatxos d'advocats diuen notar un augment d'aquesta pràctica. “Les donacions de diners entre pares i fills sempre s'han donat i ara també s'aprecia un increment d'aquestes operacions entre germans, cònjuges, d'avis a nets…”, constata Salvador Salcedo, advocat i soci del despatx Àtic Jurídic, que recorda que “la gran majoria de les autonomies tenen establerts beneficis fiscals per a les donacions de diners de pares a fills per a la compra de primer habitatge habitual”.
El principal avantatge és evident. Al donant li permet avançar en vida el repartiment del seu patrimoni sense cap cost fiscal i el donatari rep els diners que necessita d'una manera ràpida i assumint una fiscalitat molt baixa o inexistent. “La donació de diners a un fill per a la compra d'un habitatge és una operació fiscalment molt més interessant que la donació d'habitatge, atès que únicament estarà gravada per l'impost de donacions (que, si no se superen els límits bonificats, no sortirà a pagar) amb càrrec al donatari”, diu Salcedo.
És una manera de solucionar l'extrema dificultat que tenen els joves per a comprar un habitatge per la falta d'estalvi (el banc finança com a màxim el 80% del valor i les despeses suposen entorn d'un 10%, de manera que ha de disposar d'un 30% previ). La quantitat donada depèn dels estalvis que acumulin els fills. Hi ha pares que lliuren l'import íntegre del pis i altres que ajuden amb el pagament de l'entrada. “També s'estan donant bastants casos d'estrangers que resideixen a Espanya i els seus pares els donen diners des del seu país d'origen. I també espanyols residents a l'estranger que reben els diners dels seus pares des d'Espanya”, compte l'advocat Salcedo.
L'import mitjà que se sol donar oscil·la entre 50.000 i 150.000 euros, encara que en alguns casos pot ser superior. Depèn de la capacitat econòmica de la família i de quins siguin els límits bonificats en l'impost de donacions establert per la comunitat autònoma en la qual calgui tributar (habitualment en la qual resideix el donatari). Per exemple, a Madrid les donacions de metàl·lic a favor del cònjuge, fills, nets o germans es beneficien d'una reducció del 100% de la donació rebuda, amb el límit màxim de 250.000 euros, quan l'import es destini en el termini d'un any a la compra d'un habitatge. A Catalunya, en les donacions de diners per a la compra del primer habitatge habitual dels descendents podrà aplicar-se una reducció del 95% del valor de l'import donat, amb una reducció màxima de 60.000 euros (120.000 per als donataris amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%).
Antany existia un menor control per part de l'Administració Tributària, però ara Hisenda pot controlar qualsevol donació de diners, encara que siguin petites quantitats, una vegada arribi al compte corrent del donatari. No en va, si no s'han realitzat els tràmits correctament i presentat la declaració de l'impost de donacions (amb independència de si surt o no a pagar), podrà considerar el rebut com un guany patrimonial no justificat subjecta a l'IRPF que s'exigiria al donatari. Per a poder aplicar els beneficis fiscals, normalment s'exigeix la formalització de la donació en escriptura pública davant notari i el compliment dels requisits legalment establerts. L'operació comporta despeses de notaria (i en alguns casos, l'impost de donacions si se superen els límits bonificats).
Font: El País