El 11% dels habitatges de Barcelona estan buits, segons l'Institut d' Estadística de Catalunya. Un total de 88.000 pisos.
És el resultat de la bombolla immobiliària i les execucions hipotecàries, que s'han transformat en "la bombolla del lloguer i els desnonaments per impagament de rendes i el treball en precari".
Catalunya ha registrat més de 110.000 execucions hipotecàries des del 2008. Segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), cada dia es desnonen a 43 famílies (entre 8 i 10 a Barcelona). Més de dues terceres parts d'aquests 43 desnonats són llogaters. És a dir, els desallotjaments per l'impagament del lloguer han passat al davant de les execucions hipotecàries. El quadre es completa amb dues dades molt preocupants.
Els motius són, per aquest ordre, l'atur, la pujada de les quotes i problemes aparellats a divorcis o separacions. El 10% de les famílies no té cap ingrés, tot i que en més de la meitat dels casos es tracta de llars compostes per tres o més membres. El 7% ingressa entre 400 i 800 euros al mes. El problema es veu agreujat pel reduïdíssim mercat de pisos de lloguer de Barcelona en comparació amb altres ciutats, com Berlín.
Per si fos poc, des del 2013 els preus dels lloguers han pujat a Catalunya un 7,8%, segons l'Incasòl, un organisme públic que fomenta l'edificació d'habitatges protegits. El 48% de les hipoteques analitzades van ser contractades per bancs rescatats amb recursos públics. Nou Barris i Sant Martí, afegeix l'informe, acumulen "el 55% de les llars hipotecats de la ciutat". La norma és: a més llars hipotecades, menys renda per càpita.
La solució definitiva, però, passa per ampliar el parc públic de lloguer social. No es tracta d'altruisme ni de bon tros de caritat, sinó d'estricta legalitat. L'article 73 de la llei 18/2007 preveia que abans del 2027 Barcelona havia de destinar el 15% dels seus habitatges a polítiques socials. Això suposa que en els propers 11 anys l'Ajuntament ha de mobilitzar almenys 120.000 pisos per arribar a la xifra.
Però el compliment o no d'aquest objectiu no és exclusivament una qüestió de legalitat.