Llogar un habitatge de vacances per curts períodes de temps s'ha posat de moda. Segons dades d'Exceltur, associació que agrupa 23 de les majors companyies del sector turístic, el passat exercici es va tancar amb un parquet de 1,7 milions d'habitatges d'ús turístic. És a dir, en l'actualitat hi ha un pis turístic per cada dues places reglades. Aquest nou negoci que sempre ha existit -però que avui dia s'alça amb força- està molt regirat en el mercat en aquests dies, ja que es culpa a l'habitatge de vacances de la pujada dels preus del lloguer.
Segons el portal immobiliari Idealista, "la pujada dels preus dels lloguers d'immobles no té a veure amb l'oferta d'allotjaments per a turistes, ja que aquesta és estàtica i en el lloguer tradicional hi ha molta rotació". A més, Idealista afegeix un altre motiu per desvincular la pujada dels lloguers tradicionals amb l'oferta dels pisos de vacances, ja que "els majors increments dels lloguers s'han registrat en els barris menys atractius per als turistes".
Per tant, la pujada del lloguer és culpa únicament de la millora en l'ocupació. De la mateixa opinió és Joseba Cortázar, PR manager Iberia d'HomeAway: "Realment no hi ha cap prova que els habitatges d'ús turístic incrementin el preu del lloguer. Els preus pugen pel context de l'economia".
D'altra banda, Gerard Marcet, soci fundador de Laborde Marcet, apunta que "és inevitable que l'habitatge turístic tingui un efecte inflacionista en el sector del lloguer a Espanya si no es regula com cal. Si no es prenen mesures efectives, és pràcticament impossible controlar el que cada particular fa dins del seu domicili o si tributa o no per oferir un servei d'allotjament fora del marc regulador.
Per això, el preu dels lloguers està creixent anualment en taxes de dos dígits en les grans ciutats espanyoles. A Barcelona, Madrid o Sant Sebastià ja no és possible arrendar un immoble per menys de 650-700 euros, pràcticament el salari mínim interprofessional.
El gran problema que viu aquest mercat és que cada comunitat autònoma estableix la seva pròpia normativa i exigències per als lloguers turístics. "Hi ha una gran fragmentació en aquest sector i és desitjable provar de homogeneïtzar perquè els requisits siguin els més semblants a totes les comunitats autònomes per evitar desigualtats. Cal recordar que l'habitatge de vacances no és el mateix que un hotel, perquè no ofereix serveis de menjar, pel que no té sentit que hi hagi requisits entorn de la restauració. Els requisits han d'estar definits en cada àmbit ", explica Joseba Cortázar.
Per Gerard Marcet, "la situació de l'habitatge turístic a Espanya és tan negativa per al sector de l'hostaleria com per a les famílies que intenten accedir a un habitatge digne mitjançant el lloguer d'un immoble. En aquest moment, tenint en compte la manca de regulació en aquesta matèria, els grans beneficiats són els turistes que vénen a Espanya en unes condicions d'allotjament molt més econòmiques i els arrendadors de pisos turístics, que tripliquen o quadrupliquen els seus ingressos mensuals llogant l'immoble per setmanes a estrangers, en comptes de mensualment a famílies residents ".
Quina solució hi ha per regularitzar aquest mercat? Joseba Cortázar apunta que "cal que hi hagi una col·laboració publicoprivada entre les plataformes i associacions del sector per entendre bé el fenomen i arribar a un consens de regularització jurídica, però que no es demonitzi aquest sector. Cal establir un codi ètic de conducta que les diferents plataformes puguin assumir ".